diumenge, 1 de desembre de 2013

Pedralligat

Si l'Ernest Costa hagués nascut segles enrere hauria sigut un d'aquells aventures amb salacot que s'hauria endinsat en selves remotes a descobrir civilitzacions perdudes. Ell, però, viu al segle XXI i es passeja per les terres de l'Ebre, recull topònims, històries, oficis perduts, fotografia arbres centenaris, postes de sol, i capvespres rutilants... I llavors tot ho classifica com un expert arxiver, amb la complicitat de la seva muller, que l'ajuda i que l'acompanya sovint en les seves excursions.

 Tenir-lo entre nosaltres, al Pla de l'Estany, és un goig i escoltar-lo tal com vam fer l'altra dia, a prop del Fluvià, com ens detallava amb vivesa sobre el camí ramader, sobre l'espinavessa, el pi bord, les muntanyes que tallen l'horitzó i la bauma obrada de Sant Miquel de la Roca, va ser tot un privilegi. Recordo que quan baixàvem cap a Sant Miquel vaig fer un comentari al voltant del conglomerat, aquesta pedra tan característica vora el Fluvià. Ell, de seguida, va captar el meu interès i em va dir que ja em trucaria per confirmar-me el nom local d'aquesta pedra. Al cap de pocs dies vaig rebre la trucada entusiasmada de l'Ernest: "Àngel, el nom local per anomenar el conglomerat és el de pedralligat. I aquesta paraula també l'he recollida a Vilada, al Berguedà, tu...". 

És un privilegi tenir a prop l'Ernest i sobretot veure l'entusiasme amb què recull el saber popular de la nostra gent per tota la geografia. Escoltar-lo a ell em dóna coratge a continuar els treballs de recerca que tinc començats, a saltar els obstacles, a sortejar les mosques vironeres... Gràcies, Ernest.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada