divendres, 2 de gener de 2015

En Pitu del molí de Ravós

El tenia a pocs metres de casa, de veí, en Pitu de Ravós. La nostra història és bonica com totes les històries senzilles que parlen d'amistat i de recuperació de la memòria històrica. En Pitu és feliç explicant-me històries i jo sóc feliç recollint-les. M'ho va comentar un carter que està molt al dia de tot plegat. "Saps, el teu veí, en Josep, m'ha sortit a recollir les cartes amb el teu llibre a les mans i m'ha dit que li agradava molt". Em va faltar poc temps per anar-lo a veure i comentar amb ell alguns dels capítols del llibre Quin món tan perdut. Aquell món perdut evocava moltes instantànies de la seva vida...

 En Pitu va voler escapar-se amb en Terrades de Serinyà i va ser agafat a l'Alt Empordà en un intent de fugir de la guerra. Ell estava al costat d'en Terrades quan aquest fou sentenciat a mort. Tancat a la presó de Girona fou enviat més tard al front de l'Ebre amb un fusell que no tenia punt de mira. Ell, que era un expert matador de llebres, no va voler matar mai cap persona. I allà, a "l'Ebro" que en diu ell, va conèixer l'infern. Sempre diu que allò no es pot descriure amb paraules... La divisó d'en Pitu va ser bombardejada per avions feixistes. "Dels nostres no en venia cap. Només passaven el seus, que vinga, amunt i avall i pim i pam, només feien que deixar bombes". En Pitu encara conserva un bocí de metralla dins la seva galta, un boci que no  l'ha molestat mai i que no s'ha volgut treure en cap ocasió. No trobareu ningú més al Pla de l'Estany que encara porti metralla de la guerra al seu cos. Ell va quedar ferit i va tenir sort de tornar pel seu propi peu. "Els que puguin caminar, que atravessin el riu i els que no, que esperin els moros".El xofer que portava el camió  que feia d'ambulància va deixar clares les instruccions. En Pitu va recular i va tornar a casa seva. De la guerra no en va voler saber mai més res. Amagat vora un canyissar es va fer un cau a prop del canal d'aigua que sortia del molí de Ravós. Allà es va amagar la resta de la guerra i va veure passar refugiats desesperats cap a França. "Res els aturava, si havien de passar l'aigua ben gelada, ells endavant."

I seria molt llarg esplaiar-me amb els detalls que en Pitu m'ha confiat avui. Avui hem garlat tal com fem sempre, asseguts, prenent el sol i recordant instantànies de la seva vida. I quedi aquesta fotografia per immortalitzar aquest moment i totes aquestes lletres de travertí que el fill de Ravós m'ha confiat. .



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada