dimecres, 14 de gener de 2015

Jo i l'Oceller

La grandesa d'un moment entranyable: jo i l'Oceller asseguts de costat.
Jo, el recol·lector d'històries.
En Joan, el meu gran informador d'aquests darrers anys.
Jo, un aprenent.
En Joan, un dels meus grans mestres.
Com en Xico i en Tonet.
Jo, encara no arribo a mig segle.
En Joan aquest any en tancarà un.
Existeixen paraules plenes de colors.
I paraules que no corquen ni desficien. 
Conèixer a informadors com ell, com en Joan, i capbussar-se en aquell món que vaig començar gràcies a en Xico i en Tonet és una de les coses més meravelloses que m'han succeït mai.
En Joan és generós.
Un oasi de memòria en un món sovint massa desmemoriat.
No cal recordar per ser feliç, però podem ser feliços recordant.
Aturem plegats el temps d'aquest món accelerat.
I junts ens n'adonem sovint que la vida, malgrat totes les espines, és francament bella.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada