dimarts, 27 de gener de 2015

Sant Antoni Gloriós!

Avui, celebració de Sant Antoni a Banyoles. Hem anat a Santa Maria. He xerrat amb el periodista Ramon Esteban, que no se’n perd ni una. “La festa de Sant Antoni té més tradició i pes que no pas cap a la Garrotxa. I a comarques es tornen les dates perquè cap festa coincideixi”. I en Pere surt de missa amb el programa de la festa amb un article, per fi, d’un banyolí, en Josep Grabuleda.  Mitja hora esperant mentre el vent toca la seva peculiar simfonia. “Ja vénen, vénen”. Tenim el rector preparat amb l’aigua beneïda. Lluny queda el temps en què els rectors dels pobles sortien fora l’església i beneïen tot el bestiar del terme amb un parell d'aspergides.  Els pagesos treien els animals de les corts i les portaven a les eres a l’hora indicada. Han canviat els temps, però la festa de Sant Antoni a  Banyoles fa olor de mercat. Aquí s’hi congrien forasters i comarcans per veure la desfilada. Els qui desfilen a cavall o amb carro sovint es treuen el barret al pas de la benedicció. Tots els genets estan pendents dels cavalls, que rellisquen i marquen ferradures al travertí. I el rector plega i  deixa uns quants gossos per beneir.
Sant Antoni, a Banyoles, és una festa amb una gran tradició i que té un gran potencial. Us imagineu una "lluita de corrandes" en alguna balconada de la plaça després de veure ballar el Bon dia Lionor?  Caldria en aquest espai de la Plaça acordonar una gran rotllana perquè tots poguéssim veure bé aquest ball. A Banyoles sempre passa el mateix: quan repartim cansalades perdem els papers i ens apilonem de manera egoïsta. Algun dia ocuparem la balconada del bar Plaça, què carai, que tots els banyolins tenim dret a veure-la ballar. I parlar la Lionor és parlar d’en Rossendo Palmada, un dels nostres folkloristes més estimats i les històries que va escriure al voltant d’aquesta llegendària figura. I cavil·lant, cavil·lant penso que seria prou escaient institucionalitzar una cursa a cavall en algun indret de la nostra ciutat per imitar aquelles curses que es van regalar els nostres avantpassats. A veure qui s'herniarà amb el trot d'una bona mula... La tradició, altra volta, porta clarividència!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada