diumenge, 22 de febrer de 2015

Centenari de la mort de Pere Alsius

A la ciutat dels bullidors culturals existeixen nissagues familiars que haurien de ser l'orgull dels seus ciutadans. I així ho hauríem d'agrair i dir-ho. Amb veu alta i sense vergonya. A Banyoles tenim molta sort de tenir els Alsius entre nosaltres. Per què? Doncs perquè és un sort comprovar l'amor, l'estima i la consideració que té la família Alsius per conservar, divulgar i compartir l'obra d'un dels banyolins més il·lustres que la nostra ciutat ha donat al món. Em refereixo a Pere Alsius i Torrent. Aquest anys 2015 es commemora el centenari de la seva i és una bona ocasió per reivindicar la figura d'Alsius a la Renaixença del nostre país. Pere Alsius fou un estudiós, un científic de primer ordre. Pioner de la prehistòria, escriptor, historiador, folklorista... Alsius fou un home de ciència i un enamorat del coneixement. Un home compromès amb la ciutat i la seva gent. Un home que no es cansà mai per conèixer. Quan els carlins se'l van emportar al santuari de la Salut no va deixar d'estudiar i de recollir apunts. He fullejat molts documents d'en Pere Alsius i he llegit força bé l'epistolari, una joia, un tresor, que mostra fins a quin punt l'erudit banyolí estava en contacte i compromès amb els moviments culturals del nostre país al segle XIX. Ja fa més d'un segle de la mort de Pere Alsius i els seus treballs continuen encara esperonant a investigadors en la seva recerca. Jo sempre que fullejo els seus papers desenpolsego amb orgull les meves llibretes de camp i clamo amb orgull la meva banyolinitat. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada