dissabte, 25 d’abril de 2015

Memòria i complicitat


El teu llibre recull la parèmia que evoca el paisatge del Terraprim. I el títol només podia portar el teu nom, tal com et coneix la gent que coneix les teves arrels: “Històries d’en Joan Oceller”. Aquesta col·lecció d'històries evoquen els teus avantpassats, les teves arrels, aquells que van lluitar contra el francès i amb els carlins. El teu llibre evoca el terròs, el Garrumbert, la Riera i  a personatges com mossèn Bruno i mossèn Fàbrega, mossèn Caliquenyo.  El llibre evoca aquells vespres d’espellonar amb el teu pare. Jo he entès perquè t'emocionaves, Joan, cada vegada que em recitaves el romanç del Fill Pròdig. No m'ho has hagut d'explicar amb paraules, Joan, perquè les llàgrimes també parlen i diuen coses. Amb les teves històries em sembla haver escoltat el teu pare moltes vegades, Joan.
El teu llibre evoca el temps del segar i del batre, amb la marinada desitjada acaronant-te la cara, i la garba de les mestressa o la garba grossa que en dèieu a Cornellà. I les curses a cavall d’un burro o d’una euga que fèieu els veïns de Pujals per Sant Antoni. I aquella mula refugiada que no parava el trot i que guanyava totes les curses. El llibre encén el fogueró de Sant Joan i recull el salt de la teva estimada Victòria i les riallades dels avis de Pujals al voltant del fogueró. El llibre recull els cants dels  volanders que venien a segar. I visualitza l’home que camina, l’home que tresca. I més que el  flâneur de Baudelaire el teu llibre s'hi representa el hobo nord-americà. I passavolants com la Paieta, en Guadalajara i en Pepet Ciego hi tenen cabuda. Qui ho diria que persones que pidolaven i que voltaven la Seca i la Meca buscant un crostó de pa acabarien recordats en un llibre. Com el gironí Pepet Gitano. L’homo viator dels antics lliga aquest mosaic de capítols que conforma el teu llibre, Joan. I així apareixen personatges com en Tago i en Cervera, que treuen el cap i corfirmen això que els nostres personatges encara ens donen molt de joc. Amb les teves històries seguim les petjades d'aquells rodamons que passaven nit en una barraca a prop de casa teva. I el teu llibre evoca també aquells que van lluitar per les llibertats del nostre país i que el nostre país mediocre ha oblidat i donat l’esquena. Déu del cel, Joan, que difícil es trobar un informador amb la teva memòria i generositat.  Tots escrivim el llibre de les nostres vides, però molts pocs ho podem explicar al cap de cent anys amb tant detall.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada