dissabte, 16 de maig de 2015

IV Trobada Escoles d'Adults a Banyoles

A vegades som tots molt cecs per no valorar el que tenim a prop, al costat de casa, aquelles persones que treballen de manera incansable, dia rere dia, aquelles que fan bé la seva feina, amb il·lusió, que innoven i que, sense grans escarafalls, provoquen petits miracles. Aquest divendres passat he comprovat com els petits miracles existeixen, que hi ha persones que no surten als mitjans però que valen un imperi. Ho he pogut comprovar en el marc de IV trobada d'Escoles d'Adults de les comarques gironines. Una de les activitats d'aquesta trobada ha estat seguir el tercer itinerari del meu llibre El drac de Banyoles. Itineraris, història i tradició al voltant de l'Estany. L'Escola d'Adults de Banyoles ha organitzat un itinerari llegendari en el qual els alumnes de l'escola explicaven diverses llegendes. Llegendes nostres. Llegendes del terròs. Lletres de Travertí. Potser ara hauríem de recordar la mediocritat galopant d'aquests polítics que han fet que l'Escola d'Adults de Banyoles tingui tres seus, que els seus professors vagin de corcoll amunt i avall per manca de voluntat política de tenir una seu fixa i estable. També ha quedat en una declaració de bones voluntats el meu intent que els alumnes voluntaris que explicaven llegendes en aquesta trobada tinguessin una volta gratuïta amb la Tirona... Els polítics... Circulen amb bicicleta, fan fressa i ens truquen a la porta quan vénen eleccions... Amb educació i sense vergonya... Avui, quan el senyor Congost m'ha vingut a donar la papereta del seu partit he estat a punt d'etzibar-li un parell d'improperis. No tenen vergonya de demanar el vot casa per casa. Tant els és com tenim l'Escola d'Adults, que la nostra biblioteca no tingui espai, que no hi hagi cap premi literari anual a la nostra ciutat, que no tinguem bestiari, que artistes locals hagin de pidolar subvencions i llocs per a exposar, que escultures com la filosa desapareguin dels Desmais com per art de màgia, que can la Puda i can Cisó siguin monuments enrunats, que la col·lecció Contes de Llegendes del Consell Comarcal s'hagi aturat per manca de pressupost...  Ara fa uns anys enrere va ser impossible trobar-me amb aquest senyor regidor que avui m'ha demanat el vot amb un somriure postís a la cara. En aquell moment un servidor coordinava el projecte Llegendes del Pla de l'Estany. Benvolgut Jordi: Va ser desinterès? Manca de voluntat? Horaris que no coincidien? Per coordinar la trobada de les escoles d'adults només ha servit una senzilla trobada a l'Ateneu de la Plaça... I la voluntat de fer bé les coses. A voltes te n'adones que vivim submergits en un poble petit, molt petit... I el més perillós és que et truquen a la porta i que es pensen que ho fan d'allò més bé.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada