diumenge, 31 de maig de 2015

Pere Comas

Avui l’església de Santa Maria de Banyoles s’ha omplert de gom a gom per dir adéu a en Pere Comas. El meu pare era molt amic d’en Pere. Sovint venia a casa i feien petar la xerrada. Amb els projectes de Mans Unides sempre va estar al costat dels més feiners. Amb ell compartíem una passió: la passió pels llibres. Un bon dia em va ensenyar la seva biblioteca i vaig admirar l’estima amb què em parlava dels seus llibres. En Pere sempre va tenir curiositat per tot el que anava publicant i era dels pocs que m'animava a escriure i a no defallir. Una  vegada, gràcies a ell, vaig poder visitar les ruïnes ibèriques de Porqueres.  Aquell dia em vaig afartar de fer fotografies. En Pere em va dir que en una ocasió els estadants de mas Castell l’havien avisat perquè havien trobat un animal molt estrany a les ruïnes. No era cap mostre sinó una guilla deformada i pelada per una estranya malaltia. L’animal havia anat a morir vora aquelles ruïnes. Avui, quan anava a peu cap a l’església em sentia una mica com aquesta guilla arrecerada i moribunda. I quan he observat les cares dels banyolins i banyolines que emplenaven l’església he comprovat que érem molts els qui compartíem el mateix sentiment. Perquè en Pere a més d’activista cultural, persona compromesa amb la ciutat, persona compromesa amb la cultura i el patrimoni de casa nostra va ser una bona persona d'un cor excepcional, una persona amb qui podies comptar per qualsevol cosa, una persona amb qui confiar. En Pere ens feia sentir orgullosos de ser banyolins i d'estimar el nostre petit terròs. I aquesta fotografia, la que il·lustra aquest emotiu post porta la seva mà, tocant les pedres mil·lenàries de Porqueres. Com aquestes pedres de diverses èpoques, Pere, els teus actes plens de bondat i generositat viuran enquistats per sempre en les nostres vides. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada