dissabte, 24 d’octubre de 2015

Josep Ramió, en Pep Cargol

A la fira de l'all em va assabentar del decés d'en Josep Ramió, en Pep Cargol. Quan algun dia reculli la rondallística del Pla de l'Estany el seu nom figurarà com un dels informadors més importants i excepcionals de la nostra comarca. El vaig conèixer quan recollia les històries d'en Xico i d'en Tonet. Era un dels referents per a conèixer les històries dels emboscats.
Hi són i se'n van, sense dir res, sense acomiadar-se. Els perdem i amb ells se'n va tota una manera de viure i tot un munt d'històries. Per què som tan inconscients i estúpids de no saber-los escoltar prou bé? Són gent senzilla. Gent que ha entomat els cops de la vida amb valentia. Gent amb qui cal confiar, gent lleial, homes que saben valorar i que coneixen molt bé el valor de les paraules. Són alè i ànims pels qui ens entossudim a no deixar morir les històries de la nostra gent. Pep Cargol no morirà mai: "Dolcíssim Jesús, Quin món tan perdut!"


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada