dimarts, 12 de gener de 2016

L'Escuat

 Així descriu l'Escuat Joan Alemany en la seva última obra pòstuma. El llibre és un homenatge a en Joan i a tots els personatges banyolins que tan meravellosament va descriure. 


“Era un gos de cacera, coniller —segons deien els entesos—, però ell no ho havia pogut demostrar mai. A la casa en la qual vivia el tenien, simplement. No li exigien cap treball, només que anunciés amb els seus lladrucs quan venia algun foraster, que no molestés els passants del carrer i, sobretot, que no mossegués ningú i que no tinguessin cap queixa dels seus actes. És a dir, un comportament modèlic. Havia costat, però al final ho havien aconseguit. La seva estatura no imposava. Més aviat baixet, les orelles li penjaven fins a sota el coll i, amb la seva fesomia, tenia un posat d’allò més pacífic. Es podria dir que la seva missió era no fer res, menjava de les sobres de la taula (tant si eren cigrons com trumfes, fideus o verdura), algun rosegó de pa i, no cal dir-ho, els ossos pelats que ja havien donat la seva substància en fer la mestressa l’escudella. A voltes feia una gran festa quan podia arreplegar les menuderies d’algun animal no gaire sa al qual algun veí havia avançat la mort, per aprofitar la carn abans que s’enfebrés i no es pogués menjar.”


Les il·lustracions del llibre són de Marc Vicens. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada