dimarts, 8 de novembre de 2016

La pedra de can Rovira


"El primer autor que va escriure una llegenda que relaciona aquesta pedra fou mossèn Lluís G. Constans:   La va publicar amb el títol «El sisè misteri de Dolor» a la revista infantil La Mainada, l’any 1921. Hem de tenir en compte que en aquesta revista hi col·laboraven les primeres figures literàries i els millors il·lustradors del país. La llegenda de La Mainada ve acompanyada per una preciosa il·lustració de Salvador Tusell. L’any següent, el 1922, Constans publica la mateixa llegenda —sense cap il·lustració— al suplement literari de La Tradició Catalana d’Olot. Constans dedicà aquesta llegenda «als jovenets de la iv secció del col·legi del Collell». Es tracta d’una narració extensa d’un escriptor que mostra una gran ambició literària. Hem de recordar que ens trobem amb el Constans de la primera etapa: el jove escriptor que es recrea literàriament amb total llibertat i que encara no és missioner ni sent el pes de la responsabilitat pastoral.  La llegenda detalla el poder del rosari per combatre el poder malèfic del dimoni. «El sisè misteri de Dolor —repetia en Banyeta rient sarcàsticament— és l’estimbament de roques damunt el teulat de mas Rovira!» En aquesta història el majoral de can Rovira veu el dimoni enfollit com vol estimbar una pedrassa contra el mas i invoca Sant Martirià: «Oh, gloriós sant Martirià, patró miraculós, salveu-nos d’aquest mal pas d’una mort horrible! Prometo agrair-vos aquest favor!» De cop i volta apareix el salvador: «Un blanc corser, cavalcat per brau i gentil cavaller vestit de porpra, clavava ses ferradures damunt la roca paralitzant-la en el terreny com fins avui la veiem. La visió del cavaller desaparegué, com s’esfumà en Banyeta, tot mossegant-se els llargs unglots.»
La tradició apunta que els avantpassats del mas Rovira donaven anyalment un maial d’oli per a una llàntia de l’altar de Sant Martirià del monestir de Sant Esteve de Banyoles en agraïment d’aquesta feta. Tornem, doncs, a trobar un motiu relacionat amb el cultiu de l’olivera i l’oli en aquest indret i una mostra de la devoció del sant patró de Banyoles al Pla de l’Estany. La tradició de donar un mallal d’oli per l’altar de sant Martirià fa que el majoral d’aquesta llegenda invoqui aquest sant per salvar-se. Constans, bon coneixedor de les nostres històries i de la nostra gent, no li va passar per alt aquest detall.
El folklorista banyolí tornà a escriure a la postguerra una versió d’aquesta llegenda en el quadern cinquè de les seves Rondalles amb el títol: «Les urpes del mal esperit», que també s’ha inclòs en les seves posteriors reedicions de les seves Rondalles. Mercè Carrera va il·lustrar aquesta llegenda de Constans i més recentment ho ha fet la Txell Darné."     

Àngel Vergés i Gifra

Extracte del dossier central publicat a la Revista de Banyoles, novembre de 2016  



Il·lustració de S. Tusell 
Il·lustració de Mercè Carrera 

Il·lustració feta per J.S. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada